PROGRAMES




Selvaggia fera

La música i el vers  com a mirall de la societat

Prenent com a títol una ballata de Francesco Landini, Selvaggia fera di Diana serva, us proposem un espectacle per endinsar-nos en el fantàstic món dels bestiaris medievals i contemporanis.
Aquestes volums il·lustrats recollien descripcions de bèsties i monstres fantàstics amb un rerefons al·legòric o moralitzador. En la tradició medieval, els animals reflecteixen les virtuts i defectes de la societat, seguint la tradició de la faula, o bé, per contraposició, exemplifiquen les meravelles del món creat per Déu. Així doncs, el bestiari medieval ens permet accedir, indirectament, a la imatge que tenien del món que els envoltava. El bestiari contemporani, en canvi, tenen un caràcter de critica social i política o personal.
Locus Desperatus usproposa un espectacle de música italiana del segle XIV amb lletres de temàtica animal, i textos de Zoo, el bestiari de l’escriptor empordanès Carles Fages de Climent (1902-1968).
Zoo és un bestiari en vers il·lustrat per Miquel Capalleras, amic del poeta. Inspirat en la tradició que inicià Isop al segle VI a C, la seva temàtica és el retrat de la quotidianitat tenyida d’una pàtina d’humor a través de la metàfora animal. Aquest bestiari consisteix en un centenar llarg de breus composicions els protagonistes de les quals són els animals que majoritàriament hom pot trobar al zoo de Barcelona.
El gènere faulístic és molt present al llarg de la història a la tradició literària occidental. Pel que fa a la nostra literatura, els primers representants són Ramon Llull (el llibre de les bèsties), Anselm Turmeda  (Disputa de l’ase) i Francesc Eiximenis (Lo Crestià). Més endavant trobem les aportacions d’autors com Joan Oliver (Pere Quart) i Josep Carner entre d’altres.
Fages dedica algun dels seus versos de Zoo al rei Joan I, gran amic del comte Joan I d’Empúries a qui es dedica el XXIV Festival Terra de Trobadors  (Parella eqüestre; Al rei Joan, l’Aimador de la Gentilesa; Ases).

 



 

Dulces resonabat sonus

Són molt pocs els exemples musicals del repertori religiós del s. XIV. Ja sigui perquè en alguns llocs d’Europa encara estava en ús l’organum de Notre Dame; o bé pel decret del papa Joan XXII del 1324, en què condemna els compositors que sobre carreguen la seva música amb gran quantitat de notes petites -semibreus i mínimes- (in semibreves et minimas ecclesiastico cantatur) i que deformen les melodies de l’església, així com als cantants, per la seva exhibició vocal i els seus gestos per expressar el sentiment de la música. O simplement, perquè aquest repertori no ha sobreviscut als avatars de la història i les modes.
Especialment rar és cas el italià, on el repertori polifònic religiós és pràcticament inexistent durant el s. XIV. Aquest fet crida més l’atenció si pensem en el gran volum de música que s’ha conservat del repertori profà. Hem d’esperar a la fins a la generació que desenvolupa la seva activitat en el tombant de segle XV per a trobar moviments de missa, motets i himnes de temàtica religiosa.
Una font important per conèixer aquest repertori és el Còdex Mòdena (Biblioteca Estense e Universitaria .M.5.24) on apareixen cinc motets, l’himne nadalenc Puer natus in Bethleem i onze moviments de missa. Poques són les fonts de què disposem per a conèixer aquesta generació tant desconeguda de compositors i alhora, tant important. D’una banda, perquè ens ajuden a entendre el procés d’afrancesament de la música italiana, i de l’altre, perquè és la generació que tornarà a compondre polifonia religiosa a Itàlia, just abans de l’aparició de compositors pre-renaixentistes com Dufay i de les grans misses polifòniques del renaixement italià.
Prenent doncs, les paraules del Docta sanctorum patrum de Joan XXII, Dulces resonabat sonus, us proposem un recorregut sonor per la música religiosa d’aquesta generació de compositors italians de finals del segle XIV i inicis del XV.

 

 




FABULAE. El llibre de les bèsties de Ramón Llull

Joan Massotkleiner & Locus Desperatus

Locus Desperatus col·labora en el projecte de l'actor i rapsode Joan Massotkleiner. FABULAE. El llibre de les bèsties de Ramón Llull.

 

 



Dolcemente m'abracciava

Una història d’ANNAmorament a la música italiana del segle XIV

Locus proposa la recreació d’una història d’amor per mitjà d’un seguit de peces composades a l’entorn de la cort dels Scaligeri, governants de la senyoria de Verona del 1260 al 1387. Concretament parlem dels compositors Jacopo da Bologna, Giovanni da Cascia i Magister Piero, tres dels principals compositors del trecento italià, que serviren a la casa Scaligeri a l’època dels germans Mastino II i Alberto della Scala entre 1329 i 1351.
Els tres compositors crearen un seguit d’obres que contenen el senhal Anna en les seves lletres, fet que ens fa pensar que estaven dedicades a alguna dama de la cort.
El senhal és una pervivència de la lírica trobadoresca, ja molt residual en el panorama musical del segle XIV. Per tal de no descobrir el nom de la seva estimada, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema. En el cas que ens ocupa, el senhal Anna apareix sol o integrat en altres paraules com “Annamorar” (Apres’ un fiume), “Annascere” (All’onbra d’un perlaro)o “Annamorata” (Donna già fu leggiarda).
Locus Desperatus proposa una representació auditiva i visual de les composicions líriques de Jacopo da Bologna, Giovanni da Cascia i Magister Piero. Un espectacle interdisciplinari i intertemporal, on es fusiona la reconstrucció de la música medieval i els poemes amorosos d’autors catalans del segle XIV, amb la dansa contemporània.  La ballarina ens descriu amb les seves coreografies actuals l’expressió profunda dels sentiments que descriuen les lletres i músiques creades pels autors de la cort dels Visconti, interpretades seguint criteris històrics pels músics.
Música del s. XVI i dansa del s. XXI al servei del tema per excel·lència, l’amor i el desamor.

 



Art i poder a la cort de Joan I d’Empúries

En aquesta ocasió, el programa proposat, ”Art i poder a la cort de Joan I d’Empúries”, consta d’una conferència del medievalista Josep Maria Gironella Granés, historiador especialista en el comtat d’Empúries al s. XIV i un concert del grup de música Locus Desperatus, on interpretarem la música en voga entre les grans famílies del Principat durant la segona meitat del s. XIV (Guillaume de Machaut, Jacopo da Bologna, Francesco Landini, ...).